martes, 30 de noviembre de 2010

Peur à sentir

Lo viví en primera persona. Estuve ingresada en un hospital por una situación bastante traumática y si tengo que describir a las personas que me atendieron, bien es verdad que no recuerdo ninguna cara, y no las recuerdo no por mi estado emocional, si no porque no estuvieron conmigo. Me da la sensación, que huían de entrar a mi habitación para no enfrentarse a los sentimientos que yo les generaba. No fueron capaces de acompañarme en aquel momento, no recuerdo ninguna palabra de ayuda, ningún contacto físico.

Marché como si nada.

Ahora se, qué palabras me hubieran apoyado, qué miradas y qué silencios habrían llenado de algún recuerdo positivo a aquella paciente de la 202.

lunes, 29 de noviembre de 2010

Trying to forget


M’he llançat voluntàriament als braços d’un desconegut, ho he fet per desafiar la pena, el buit que sento dins meu.
He transformat un acte explícit, en una necessitat ràpida de tornar a sentir que algú em desitja.
Noves olors, tactes diferents...tots barrejats entre ells dins la meva  ment, els nous i els ja coneguts. Sensació de tristesa i de ganes de sentir de nou, una pell calenta sobre la meva.