miércoles, 3 de agosto de 2011

Sense por

                                                                                 Foto presa per Soldorient

Surt el sol, entra la llum al dormitori, em desperto suada al teu costat.

No ens hem separat durant vuit dies i set nits.
Dies, hores, minuts, moments, instants que han fugit sense adonar-nos.
-No pot ser, ens diem.
-Massa perfecte?



Existeix alguna lley matemàtica per saber que hem de fer?. Fa temps, molt de temps els humans li deien a aquest fet "amor", pero ara és tan extrany que ho visquin, que quan els hi passa estan perduts. Abans quan els humans s'enamoraven es deixaven portar per aquest sentiment, sense por.
Seguint el seu instint.
 

2 comentarios:

Igor dijo...

Bona reflexió i estranya fotografia, que m'ha cridat l'atenció.
Ah... Però si el que expliques és molt bo.
Salut.

viaggiatore dijo...

Un instint que no coneixia futur i que no recordava el passat...

que només vivia el moment i el feia entusiasmant i etern...

que dibuixava nous camins per trepitjar i viatges a l´aventura...

que no s´amagava de les situacions complicades doncs les veia molt més fàcils...

que convertia l´amor en paraules de poesia...

i on les paraules de poesia els portaven a l´amor...

pero la vida es dura...i de vegades no es el que sembla...per això apareix la por...

Els antics humans eren molt savis...sabien que la por tard o d´hora ho espatlla tot...

per això ells vivien i estimaven SENSE POR...