domingo, 19 de diciembre de 2010
Vies trouvées en un bus
Persones, històries en el bus. Ella l'acaricia suaument la cara amb dolçor i un toc de nostàlgia, ell ha envellit abans que ella, ja no sent els seus braços protegint-la. Ella el segueix acariciant, potser li han donat un a mala notícia sobre la seva malaltia. Ell està dèbil però és conscient del que ja no és, ja no la pot apretar ben fort, ni fer-li l'amor fins quedar exhausts. Ho recorda molt be,.. ella es l'amor de la seva vida. Ara ella el cuida com si fos un nen, aviat ell s'anirà degradant molt a poc a poc, deixarà de controlar els esfínters, la seva ment es tornarà caòtica, ja no podran compartir converses sobre llibres o aquell vi que tant els hi agradava, deixarà de tenir records i no sabrà qui és ella, ...la dona de la seva vida. Deixarà de sentir, de pensar, d'estimar, el seu cos respirarà però ell no hi viurà allà dintre...una mort conscient.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario