lunes, 4 de abril de 2011

L' absent

Ara que ja són més els no records

que allò que havíem compartit, repasso,

faceciós, el que no sé de tu

per confegir un retrat que m'acompanyi.

Que estranys els mecanismes del desig,

les excuses dels anys i aquest misteri

que et fa present quan no et correspondria

per emplenar, potser, una altra absència.

Però la vida sempre té raó

i en aquest compte estricte a fons perdut

de tant en tant hi apareixes, com una

relíquia de mi que ningú més

que jo no pot acceptar ni comprendre.

Quan te'n vagis de nou no em sentiré

ni trist ni desolat, només, tal volta,

una mica ignorat i més sotmés

a una lleu i subtil malenconia.

 Miquel Matí i pol

3 comentarios:

TORO SALVAJE dijo...

Quina pena.

Petons.

Igor dijo...

Ostres, pensava que era teu, i anava pensant, carai, carai, quin poema! I m'ha recordat Ferreter i Gemma Gorga, és curiòs.
Salut i merci per la peça.

Gregori Samsa dijo...

Ah! el Martí i Pol, sempre et porta a un "dejà vu"

vagui bé, sol