domingo, 19 de diciembre de 2010

Vies trouvées en un bus

Persones, històries en el bus. Ella l'acaricia suaument la cara amb dolçor i un toc de nostàlgia, ell ha envellit abans que ella, ja no sent els seus braços protegint-la. Ella el segueix acariciant, potser li han donat un a mala notícia sobre la seva malaltia. Ell està dèbil però és conscient del que ja no és, ja no la pot apretar ben fort, ni fer-li l'amor fins quedar exhausts. Ho recorda molt be,.. ella es l'amor de la seva vida. Ara ella el cuida com si fos un nen, aviat ell s'anirà degradant molt a poc a poc, deixarà de controlar els esfínters, la seva ment es  tornarà caòtica, ja no podran compartir converses sobre llibres o aquell vi que tant els hi agradava, deixarà de tenir records i no sabrà qui és ella, ...la dona de la seva vida. Deixarà de sentir, de pensar, d'estimar, el seu cos respirarà però ell no hi viurà allà dintre...una mort conscient.

No hay comentarios: